Camus recupera el mite clàssic de Sísif, que és per ell l’exemple de l’heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, i el símbol del treball inútil i sense esperança: els déus l’havien condemnat a fer rodolar incessantment una roca fins al cim d’una muntanya des de la qual la pedra tornava a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs ens mostren la noblesa i l’indefallent amor a la veritat que el duen a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable i preferir el que és vertader al que és desitjable.
]]> Sat, 12 Sep 2026 12:46:30 +0000 es Copyright 202 6BiblioEteca Technologies SL